 |
| Plòvdiv. Fotografia: Empar Sáez |
ARA QUE ÉS TARD
Ara que és tard, i en el recer d'hivern
escalfa poc el sol,
en l'horitzó dibuixes, sempre damunt del mar,
la imatge deliciosa d'abundosos oratges.
Ara que és tard, és hora d'inventari.
Quin gruix, el llibre de la vida!
Del rellotge de sol l'ombra aturada,
no en sents la més petita angoixa.
Cap recança: estava previst.
Tots els reductes
de fosca són llum dels teus actes.
escalfa poc el sol,
en l'horitzó dibuixes, sempre damunt del mar,
la imatge deliciosa d'abundosos oratges.
Ara que és tard, és hora d'inventari.
Quin gruix, el llibre de la vida!
Del rellotge de sol l'ombra aturada,
no en sents la més petita angoixa.
Cap recança: estava previst.
Tots els reductes
de fosca són llum dels teus actes.
Quima Jaume, Pels camins remorosos de la mar (dins: Poesia Completa, Columna Edicions, 1993)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada