Allò que s'expressa en el llenguatge

Plòvdiv. Fotografia: Empar Sáez

4. I2I  Allò que s'expressa en el llenguatge, nosaltres no ho podem expressar a través d'ell.

5. 6    Els límits del meu llenguatge signifiquen els límits del meu món.

6. 362  El que es pot descriure, també pot succeir, i el que la llei de causalitat hagi d'excloure, tampoc no es pot descriure.

6. 373  El món és independent de la meva voluntat.

6. 43II La mort no és un esdeveniment de la vida. De la mort, no se'n té evidència. 

Si per eternitat no s'entén infinita durada temporal, sinó intemporalitat, aleshores viu eternament el que viu en el present.

La nostra vida és tan sense fi com el nostre camp visual és sense límits.

6. 522  L'inexpressable, tanmateix, existeix. Es mostra, és allò místic.

6. 54   Les meves proposicions són il·luminadores quan aquell que m'entén les reconeix, al final, com a insensates, quan ell, gràcies a elles —pujant-hi—, s'ha enfilat més amunt d'elles. (Per dir-ho així, ha de llençar l'escala després d'haver-s'hi enfilat.)

Ha de superar aquestes proposicions; llavors veurà el món correctament.

 7       D'allò, de què no es pot parlar, sobre allò s'ha de callar.

Ludwig Wittgenstein, Tractatus logico-philosophicus

Traducció de Josep Maria Terricabras

Edicions de la ela geminada, 2020