Sis xàldigues

Sozòpol. Fotografia: Empar Sáez

 Sis xàldigues

Il faut réapprendre 

à frapper le silex 

à l'aube 

et s'opposer au flot des mots.

RENÉ CHAR

I

Cauen les fulles,

l'arbre torna de viatge

a les arrels.

II

Qui escolta ocells

aixeca el cap, és aire

d'una mirada.

III

No, l'expectant

no s'espera, ja vol

abans del vent.

IV

D'ermàs saurí,

desenterra-hi els ulls,

pous plens de set.

V

No tornes mai

a deixar-te el nen sol

dins del mirall.

VI

Fica el puny buit

dins de l'albada i obre

la mà: una rosa. 

Josep Porcar, Els focs ignífugs

Godall Edicions, 2023

Com el vent

Plòvdiv. Fotografia: Empar Sáez

 

Com el vent

Sabíem que vindria. L'esperàvem.

Dormiria en el llit, com si fos seu,

perquè enllà dels capvespres i els estius

era la creadora d'aquest somni.

Com si el vent, sempre obert a la disbauxa,

ens inundés la cambra amb el perfum

d'arracades d'espígol i roselles.

Com si el vent més que el vent com si el poema,

amb paraules que queien enramades

per reviure l'oblit de la infantesa,

desenrotllés les branques de la música,

insinuant preguntes que tornaven.

Com si el vent que sabíem que vindria,

com el vent el seu alè, com la pluja,

el seu alè la pluja com el vent,

preguntes que volaven en silenci.

Jaume Pérez-Montaner, Abans del vers

Edicions del Buc, 2024

la veritat i la mentida

Treviso. Fotografia: Empar Sáez

la veritat i la mentida,
les dues parts iguals d’un tot que se m’amaga.

fa sol i plou,
les veritats pentinen les mentides
quan neixen les paraules
i miro com s’escorren els silencis
per les esquerdes de la veu,
i vaig de nord a sud, d'oest a est
sense saber com dir-les.

qui vol paraules en un món de sords?


Francesc Garriga Barata, Ragtime
LaBreu Edicions, 2011

Pols inicial

Venècia. Fotografia: Empar Sáez

Pols inicial

D'aquesta pàgina

en blanc, n'has de vetllar

la matriu i el silenci.

Recorda-ho bé:

cada matí el sol cerca

la innocència del món.

Sigui quin sigui

el ritme i l'esperó,

digues l'amor

sempre en veu baixa.

David Vidal, Els solcs de la veu

Pagès Editors, 2024
 

Allò que s'expressa en el llenguatge

Plòvdiv. Fotografia: Empar Sáez

4. I2I  Allò que s'expressa en el llenguatge, nosaltres no ho podem expressar a través d'ell.

5. 6    Els límits del meu llenguatge signifiquen els límits del meu món.

6. 362  El que es pot descriure, també pot succeir, i el que la llei de causalitat hagi d'excloure, tampoc no es pot descriure.

6. 373  El món és independent de la meva voluntat.

6. 43II La mort no és un esdeveniment de la vida. De la mort, no se'n té evidència. 

Si per eternitat no s'entén infinita durada temporal, sinó intemporalitat, aleshores viu eternament el que viu en el present.

La nostra vida és tan sense fi com el nostre camp visual és sense límits.

6. 522  L'inexpressable, tanmateix, existeix. Es mostra, és allò místic.

6. 54   Les meves proposicions són il·luminadores quan aquell que m'entén les reconeix, al final, com a insensates, quan ell, gràcies a elles —pujant-hi—, s'ha enfilat més amunt d'elles. (Per dir-ho així, ha de llençar l'escala després d'haver-s'hi enfilat.)

Ha de superar aquestes proposicions; llavors veurà el món correctament.

 7       D'allò, de què no es pot parlar, sobre allò s'ha de callar.

Ludwig Wittgenstein, Tractatus logico-philosophicus

Traducció de Josep Maria Terricabras

Edicions de la ela geminada, 2020

Dic la flor

Treviso. Fotografia: Empar Sáez

Dic la flor


Tens poc temps, flor menuda, de la naixença a l’esplendor i al marciment. Curt és el teu viatge terrenal. ¿Tens un nom? Potser, sí. Jo prefereixo creure que la botànica t’ignora. Ets la flor. Ets la flor innominada, filla de l’atzar i de la terra, tendresa que sosté el cel.


Agustí Bartra, El gall canta per tots dos
Editorial Meteora, 2012

Ara que és tard

Plòvdiv. Fotografia: Empar Sáez

ARA QUE ÉS TARD

Ara que és tard, i en el recer d'hivern
escalfa poc el sol,
en l'horitzó dibuixes, sempre damunt del mar,
la imatge deliciosa d'abundosos oratges.

Ara que és tard, és hora d'inventari.
Quin gruix, el llibre de la vida!
Del rellotge de sol l'ombra aturada,
no en sents la més petita angoixa.

Cap recança: estava previst.
Tots els reductes
de fosca són llum dels teus actes.

Quima Jaume, Pels camins remorosos de la mar (dins: Poesia Completa, Columna Edicions, 1993)

El vent

Assenovgrad. Fotografia: Empar Sáez

EL VENT

Aquesta nit escolto el vent

on xiula el crit de tots els homes

que ja han mudat la pell d'infant

i ara no poden riure en somnis.

Quin fred —em dic— quan sento el Temps

apilar anuncis de flors tendres,

cremar en focs tebis de tardor

un parpelleig de primavera. 

Maria Àngels Anglada, Kyparíssia, 1980 (dins: Poesia completa

Edicions Vitel·la, 2009)

 

A cada amic

Trieste. Fotografia: Empar Sáez

 A CADA AMIC

A cada amic, cisellador d'imatges

i caçador de mots, voldria dir-li:

—fes-te llavis pel crit d'aquesta terra.

D'un a un els seus sons ara m'arriben

com alts fills de la nit, diamants de l'insomni:

fidelitat us serà demanada

i un cant rebel a tota defallença,

car no hi ha sal per guardar les paraules

sinó els llavis dels fills i els vostres versos.

Maria Àngels Anglada, Díptic (1972) (dins: Poesia completa
Edicions Vitel·la, 2009)

Saxífraga

Nessèbar. Fotografia: Empar Sáez

SAXÍFRAGA

En record de la Quima de Vilamacolum

Menudes flors en esquerdes de roca,

a les pedres dels marges. Poca terra

us acontenta per brillar. Us miro,

meravellada: cinc pètals suaus.

I de sobte, germana de la vostra

veig la claror d'un rostre clivellat,

d'uns llavis que no es queixen de la vida.

Els anys, l'esforç, els dols —un grapadet

de terra per a l'estrella del somriure.

Maria Àngels Anglada, Arietta, 1996 (dins: Poesia completa

Edicions Vitel·la, 2009)

No cantarem

Veliko Tarnovo. Fotografia: Empar Sáez

 

NO CANTAREM

No cantarem aquesta primavera.

No provarem d'encloure en fràgils ritmes

l'inaprehensible vol de les falcies,

car l'home i la paraula són sagrats

i ambdós engrillonats, per a tots nosaltres

    JA NO HI HA PRIMAVERA.

I és just i és bell que l'home sigui lliure

com l'au al vent i cada terra es regui

amb l'ample riu de la parla nascuda

a les fonts del seu ésser. Aleshores

    AMB GLAÇ, AMB NEU, VINDRÀ LA PRIMAVERA.

Maria Àngels Anglada, Díptic (1972) (dins: Poesia completa

Edicions Vitel·la, 2009)