diumenge, 21 de juliol del 2024

Resurrecció

 
Veliko Tarnovo. Fotografia: Empar Sáez


RESURRECCIÓ


Si la poesia és el tanatori de la paraula,
llavors, quin sentit té haver pensat
el vers ben escandit o la prosa delicada?

La fossa comuna com a destí final
oculta la mà que frega la bombeta al sostre
en el lloc de la teranyina fora de tota mirada.

I encara, ignorat per la comunitat,
el destí final neix i s'enfondra
en la sordesa de cada paraula infal·lible.

La memòria amb la multitud escampada al jardí,
com els soldats de plàstic que vaig desar a terra,
perduts entre les males herbes i els geranis asilvestrats.

L'arqueologia del compromís, la coherència
que em fa esclau d'unes vivències oblidades.
Si la poesia és el tanatori de la paraula

quin fil de cosir és el millor per sargir la mortalla?
He remenat les flors de la descurança, totes són belles.
I com Llàtzer camino sobre el poema. Res més no importa.



Jordi Valls, Tractatus de la mort de la poesia catalana
LaBreu Edicions, 2023


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada