 |
| Treviso. Fotografia: Empar Sáez |
Tarda
Quina bona tarda feia amb aquella infinita conversa a la vorera.
Els ocells refilaven, les persones passaven, els cotxes corrien.
De la finestra del davant sonava un rembétiko a la ràdio
i la noia del costat cantava plena d'amargor.
S'esfullava l'acàcia i se sentia el perfum del gessamí
i a la plaça del Baluard la canalla jugava a fet i amagar
i les nenes saltaven a la corda —
jugaven a la plaça del Baluard i no sabien res de la mort,
jugaven a la plaça del Baluard i no sabien res de la recança,
i jo les vaig estimar molt, les persones, aquella tarda,
no sé per què, les vaig estimar molt, com un moribund.
Traducció de Lucas Gonzalvo Valls
Salze Editorial, 2024
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada