 |
| Udine. Fotografia: Empar Sáez |
Ets negra com la nineta i, com la nineta, xucles
llum —i així t'estimo, nit vigilant.
Do'm una veu per cantar-te, oh, ancestral Mare
de les Cançons, que dus les regnes dels quatre vents.
Clamant-te, cantant-te els goigs, soc només
una cargolina, dins la qual l'oceà encara no calla.
Nit! Ja he sotjat prou les ninetes dels homes!
Calcina'm ara, amb el teu sol negre —nit!
9 d'agost de 1916
Marina Tsvetàieva, Fites
Traducció de Laia Malo
Edicions de 1984, 2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada