dilluns, 25 de juliol del 2022

Paraules

Burano. Fotografia: Empar Sáez

 
PARAULES


Destrals
que fan retrunyir el bosc a cada cop,
i els ecos!
Ecos que es desplacen
des del centre com cavalls.

La saba
brolla com llàgrimes, com
l'aigua que lluita
per restablir el seu mirall
damunt la roca

que cau i rodola,
un crani blanc
rosegat de males herbes.
Al cap dels anys
les trobo pels camins.

Paraules eixutes, sense genet,
el trepig infatigable dels cascs.
Mentrestant
des del fons de l'estany, fixes estrelles
governen una vida.


Sylvia Plath, Ariel 1965 no inclosos a Ariel restituït, dins: Sóc vertical. Obra poètica 1960-1963
Traducció de Montserrat Abelló
Proa, 2018


***

WORDS


Axes
After whose stroke the wood rings,
And the echoes!
Echoes traveling
Off from the center like horses.

The sap
Wells like tears, like the
Water striving
To re-establish its mirror
Over the rock

That drops and turns,
A white skull,
Eaten by weedy greens.
Years later I
Encounter them on the road-

Words dry and riderless,
The indefatigable hoof-taps.
While
From the bottom of the pool, fixed stars
Govern a life.


Sylvia PlathAriel (1965)
 
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada