Je ne vois qu'infini par toutes les fenêtres - No veig sinó infinit per totes les finestres. Baudelaire
diumenge, 31 de juliol del 2022
No conec cap planta, arbust o arbre
dimecres, 27 de juliol del 2022
II
dilluns, 25 de juliol del 2022
Paraules
Burano. Fotografia: Empar Sáez |
PARAULES
Destrals
que fan retrunyir el bosc a cada cop,
i els ecos!
Ecos que es desplacen
des del centre com cavalls.
La saba
brolla com llàgrimes, com
l'aigua que lluita
per restablir el seu mirall
damunt la roca
que cau i rodola,
un crani blanc
rosegat de males herbes.
Al cap dels anys
les trobo pels camins.
Paraules eixutes, sense genet,
el trepig infatigable dels cascs.
Mentrestant
des del fons de l'estany, fixes estrelles
governen una vida.
Sylvia Plath, Ariel 1965 no inclosos a Ariel restituït, dins: Sóc vertical. Obra poètica 1960-1963
Traducció de Montserrat Abelló
Proa, 2018
WORDS
Axes
After whose stroke the wood rings,
And the echoes!
Echoes traveling
Off from the center like horses.
The sap
Wells like tears, like the
Water striving
To re-establish its mirror
Over the rock
That drops and turns,
A white skull,
Eaten by weedy greens.
Years later I
Encounter them on the road-
Words dry and riderless,
The indefatigable hoof-taps.
While
From the bottom of the pool, fixed stars
Govern a life.
***
Axes
After whose stroke the wood rings,
And the echoes!
Echoes traveling
Off from the center like horses.
The sap
Wells like tears, like the
Water striving
To re-establish its mirror
Over the rock
That drops and turns,
A white skull,
Eaten by weedy greens.
Years later I
Encounter them on the road-
Words dry and riderless,
The indefatigable hoof-taps.
While
From the bottom of the pool, fixed stars
Govern a life.
Sylvia Plath, Ariel (1965)
diumenge, 10 de juliol del 2022
cercant quina alba
Burano. Fotografia: Empar Sáez |
cercant quina alba,
l'ocell que adés no hi era
ja no hi és ara?
***
també la pedra
se suma a aquesta dansa
de primavera
Jordi Mas, Brida
Godall Edicions, 2019
Subscriure's a:
Missatges (Atom)