Burano. Fotografia: Empar Sáez |
Només les línies
discontínues,
clots inesperats
enmig del camí,
donen valor al buit.
Només les línies
que ensopeguen
obren portes a l'erm;
saben d'absències,
d'afraus de foscor.
Podries creure't
d'un sol traç
de línia gruixuda
sense clivelles,
sense caus on reposar.
Pots creure't, a més,
que camines
fent-te desfent-te,
com si els paranys
no fossin cosa teva.
Hauries de saber, però,
que una ferida és tan sols
una mancança,
un silenci forçat,
un forat negre per omplir.
Sabràs, per fi sabràs,
que el buit és només
una espera furtiva
pendent de respiració,
un instant no viscut,
un encara.
Enric Umbert-Reixach, Aritmètica llum
Cafè Central & Llibres del Segle, 2021
M'agrada molt el final. Aquest "un instant no viscut" i "un encara" que hi contrasta.
ResponElimina