dimecres, 8 de desembre del 2021

Lisèrgia

Calafell. Fotografia: Empar Sáez


LISÈRGIA


Quina sobtosa llum
dins cada cos secretament s'enquista
i persisteix,
vibrant, com una cosa viva?
I aquest intens
fred dolcíssim que desvetlla
la vella ànima de l'os,
d'on ve, per quin camí
descert s'allunya i no retorna?

Quin fil d'or subtil
sargeix les ombres sense inici?

Si fou el rar
alè d'un déu o fou la pluja,
a qui importa?
Un sol cop ens és permès de veure
i resistir.
Tota la nostra vida
no és sinó l'oblit d'una imatge,
les seves deixalles
lluen contra l'eternitat.


Andreu Vidal, L'animal que no existeix (1993) dins:  Andreu Vidal. Obra poètica i altres escrits 
Edicions del Salobre, 2008

2 comentaris:

  1. Els quatre darrers versos fan pensar molt.

    ResponElimina
  2. Són magnífics, Helena, jo em quedo també amb aquests quatre versos!

    Gràcies, Bones Festes,

    empar

    ResponElimina