Calafell. Fotografia: Empar Sáez |
Quina sobtosa llum
dins cada cos secretament s'enquista
i persisteix,
vibrant, com una cosa viva?
I aquest intens
fred dolcíssim que desvetlla
la vella ànima de l'os,
d'on ve, per quin camí
descert s'allunya i no retorna?
Quin fil d'or subtil
sargeix les ombres sense inici?
Si fou el rar
alè d'un déu o fou la pluja,
a qui importa?
Un sol cop ens és permès de veure
i resistir.
Tota la nostra vida
no és sinó l'oblit d'una imatge,
les seves deixalles
lluen contra l'eternitat.
Andreu Vidal, L'animal que no existeix (1993) dins: Andreu Vidal. Obra poètica i altres escrits
Edicions del Salobre, 2008
Els quatre darrers versos fan pensar molt.
ResponEliminaSón magnífics, Helena, jo em quedo també amb aquests quatre versos!
ResponEliminaGràcies, Bones Festes,
empar