El dolor no s'inventa

 

Terrassa. Fotografia: Empar Sáez

El dolor no s'inventa

La gran dolor, que la llengua no pot dir 

De ma sinceritat no cal dubtar-ne

no he de ser, i m'hi esforço,

comandant de la lloança o la lamenta.

Jo voldria dir i dir-te moltes coses,

però en tinc prou de no adotzenar-me

i de no mossegar-me massa la pensa.

No sóc ateu ni demòcrata,

tampoc tot el contrari, tant se val,

perquè no sóc un ésser important,

no dono la vida, ni l'he presa.

No sóc neci ni tampoc formidable,

però no em fan por les dones amb talent,

ni crec que tots els capellans creguin en Déu

ni que si no votem no podem queixar-nos.

De fet, no escric més

perquè se m'ha esgotat la llengua,

però el dolor no s'inventa, ni és fàcil

callar per no fer mal a la gent ingènua.

També sé que no he dit res de nou,

perquè de tot això ja en parlàvem

amb la meva mare morta, de nit, a la terrassa.

Jo no en sé de reflexions finals,

però sí que em sento al costat dels morts,

dels poetes medievals,

del mar d'amunt i el mar d'avall,

de la remor dels dies quan plou i estàs sol,

dels amics, dels amats i les amades

protegits per la llei de la natura,

sense espill ni melic, amb decència,

homes i dones que van preveure la vida i la mort,

però no el límit del temps, ni de la literatura.

Jordi Virallonga, Amor de fet

Pagès Editors, 2016

*Epígraf d'Ausiàs March