Barcelona. Fotografia: Empar Sáez
S'ha fet de nit
La festa d'aquest vespre també s'ha suspès.
I no tenim ni la menor idea
de què haurien plorat, o celebrat.
En un moment s'han encès els llums i s'han apagat.
Per la finestra hem vist els músics;
travessaven silenciosos l'avinguda
tot traginant a coll
enormes instruments de llautó.
Queda't, doncs, aquí,
fuma't el cigarret
en aquesta gran calma,
en aquest meravellós no res.
Sordes-mudes les estàtues.
Sord-muds també els poemes. S'ha fet de nit.
Iannis Ritsos, Tard, molt tard, de nit entrada
Traducció de Joan Casas
Jardins de Samarcanda (coedició de Cafè Central i Eumo Editorial), 2005
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada