Privilegiat

Barcelona. Fotografia: Empar Sáez

Privilegiat

Tranquil·la tarda d'hivern. Dos soldats de permís

es passegen pel port. Una dona pintada

mira els vaixells, les grues, els carregadors,

una gavina posada als pals. El biciclista

s'atura al davant de l'agència marítima. Descarrega

una pila de diaris vells. Des de l'aparador de la papereria

una estatueta de guix ben despullada et mira. I tu

et sents afalagat i privilegiat

per la predilecció que des de sempre et demostren les estàtues

i per les seves secretes confessions. Per això

has comprat un grapat de cigrons torrats

i els llences al mar d'un en un, sabedor

de com et mira aquella estatueta de la papereria.

Iannis Ritsos, Tard, molt tard, de nit entrada

Traducció de Joan Casas

Jardins de Samarcanda (coedició de Cafè Central i Eumo Editorial, 2005