 |
| Llívia. Fotografia: Empar Sáez |
Nocturn
(Canta Isabel Shelley, 25 de desembre de 1827)
Hi ha tanta boira! Una barca sobre el llac glaçat.
La meva ànima de gossa hi ha corregut. Aquí l'espero com només
la matèria sap esperar.
Qui no s'ha begut la tinta del remordiment no sap.
El bes va servir per arrencar la boca de la pròpia carn.
Darrere un bes hi ha uns ulls. Rere els ulls un paisatge. Hi neva.
Un cor de dona crema com una brasa a la mà.
Em pregunto si són la meva carn o la meva ànima aquells borralls
blancs.
Em ve la sang, fuig de mi, s'eixorca.
Les nostres faules no van ser escrites a la vegada. La flama
del primer tronc no va alimentar el darrer foc. I entre tots dos,
l'estructura del fum dolia.
Es crema una barca sobre l'aigua.
Els meus ossos alimenten aquesta breu passió com s'alleta.
La meva vida és un crit d'ocell entre canyes.
j.l.badal, Cants materials (Cafè Central, 2017)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada