 |
| Siem Reap. Fotografia: Empar Sáez
NOTÍCIA
Ja no sabem del vaixell
però hi ha sempre un nàufrag:
un que sobreviu
al vaixell i a si mateix
per tallar en la roca
la soledat.
Orides Fontela, Transposició (1966-1967) dins: Poesia completa
Traducció de Joan Navarro.
Edicions de 1984, 2018
***
NOTÍCIA
Não mais sabemos do barco
mas há sempre um náufrago:
um que sobrevive
ao barco e a si mesmo
para talhar na rocha
a solidão.
|
diumenge, 9 de desembre del 2018
NOTÍCIA
I aquella gota
 |
| Seydisfjördur. Fotografia: Empar Sáez |
I aquella gota de cafè caurà sobre la neu
i un blanc trencat exhumarà els colors
que vestiran el buit d'abans de ser-hi.
Cèlia Sànchez-Mústich, La gota negra
Pagès editors, 2018.
dissabte, 8 de desembre del 2018
miro los campos
 |
| Salers, Alvèrnia. Fotografia: Empar Sáez |
miro los campos,
comienzo de la blanca primavera,
nadie me habla,
anido en una anciana silenciosa.
Olvido García Valdés, ella, los pájaros (1989-1992) dins: Esa polilla que delante de mí revolotea. Poesía reunida (1982-2008) Galaxia Gutenberg, 2008
|
esta luz amarilla
 |
| Kampong Cham. Fotografia: Empar Sáez
esta luz amarilla
viene de la bombilla aquella
aquellas voces
la chapa al rojo vivo
la cal es amarilla allí
donde la masa de eucaliptus
y el barro que se adhiere
a los chanclos
es la memoria no comprende
mansedumbre quien conoce
sometimiento
tampoco sirve rebelarse se está
donde nos amasó la luz
atados y violentos infelices
Olvido García Valdés, Caza nocturna (1992-1996) dins: Esa polilla que delante de mí revolotea. Poesía reunida (1982-2008)
Galaxia Gutenberg, 2008
|
LA NIT
 |
| Siem Reap. Fotografia: Empar Sáez
LA NIT
Fantasmal cau la nit. Davalla lentament
ara que s'extingeixen les brases del crepuscle.
Davalla sobre cases i carrers
de la ciutat frement que va aixecant
la cúpula de llum per oblidar-la.
Sento el soroll de l'engranatge còsmic
que s'arrossega sobre el firmament:
el cel novè que mou les vuit esferes.
Fantasmal cau la nit i el seu sospir tan ample,
i percebo els batecs de la seva ànima
saturada d'antigues flamarades,
que, tot callant, envairan els somnis.
Fantasmal cau la nit quan s'adorm l'argelaga,
i sé que tard o d'hora m'arribarà el moment
de caminar a les fosques com un cec
per la nit virginal.
Quim Español, Elegies (Edicions de 1984, 2018)
|
ÉSSER
 |
| Siem Reap. Fotografia: Empar Sáez |
ÉSSER
A Maria Blasco Font de Rubinat
Era al migdia,
que amb la veu em tornaves
conreus, arbredes,
ocells passant, la fràgil
eternitat dels masos...
Era al capvespre,
que tocaven remotes
campanes foses,
i ja el vent s'aïrava
perquè no responies.
¿Hem d'avenir-nos
a dir al present pretèrit
tan de sobtada?
Mira'm tots aquests marges
caient... Apleguem pedres!
novembre 2005
Teresa d'Arenys, Esteles íntimes (1965-2015)dins: Obra poètica (1973-2015). Edicions Vitel·la, 2017
VISTA DE MEDIO CLAUSTRO
 |
| Magyikan village. Fotografia: Empar Sáez |
VISTA DE MEDIO CLAUSTRO. Acto segundo (fragment)
Las cosas bien
redondas son difíciles
de guardar.
Una pelota en un armario, por ejemplo.
O un ojo en una cerradura.
La verdad no cabía en ningún sitio
salvo en algunas frases
hechas a la medida.
Chantal Maillard, Cual menguando
Tusquets Editores, 2018
divendres, 7 de desembre del 2018
Nocturn
 |
| Llívia. Fotografia: Empar Sáez |
Nocturn
(Canta Isabel Shelley, 25 de desembre de 1827)
Hi ha tanta boira! Una barca sobre el llac glaçat.
La meva ànima de gossa hi ha corregut. Aquí l'espero com només
la matèria sap esperar.
Qui no s'ha begut la tinta del remordiment no sap.
El bes va servir per arrencar la boca de la pròpia carn.
Darrere un bes hi ha uns ulls. Rere els ulls un paisatge. Hi neva.
Un cor de dona crema com una brasa a la mà.
Em pregunto si són la meva carn o la meva ànima aquells borralls
blancs.
Em ve la sang, fuig de mi, s'eixorca.
Les nostres faules no van ser escrites a la vegada. La flama
del primer tronc no va alimentar el darrer foc. I entre tots dos,
l'estructura del fum dolia.
Es crema una barca sobre l'aigua.
Els meus ossos alimenten aquesta breu passió com s'alleta.
La meva vida és un crit d'ocell entre canyes.
j.l.badal, Cants materials (Cafè Central, 2017)
Ferides transparents
 |
| Florència. Fotografia: Empar Sáez
Ferides transparents
Mentre s'acomplia el que era, succeí
en els objectes la visió d'un canvi
que feia quasi impossible una altra cosa
que no fos transitar ferides transparents.
Es clava en el meu cap l'aresta
del vidre de Duchamp.
¿Serà morir la representació d'un acte
que purament no és
sinó la pròpia vida?
Margarita Ballester, L'infant i la mort (1989) dins: Després de la pluja, Cafè Central, 2018.
|
Subscriure's a:
Missatges (Atom)