Dorres (Alta Cerdanya). Fotografia: Empar Sáez |
Jardí del canal
I
a estimar el silenci.
Commou, de vegades, més que la música.
En el silenci apareixen senyals colpidors,
i a les cruïlles de la memòria
copses els noms
que el temps intentava ofegar.
De nit, a les capçades dels arbres,
sento els cors dels ocells.
I un capvespre, al cementiri,
vaig percebre, del fons d'una tomba,
el cruixir d'un taüt.
Jaroslav Seifert, El crit dels fantasmes i altres poemes
Versió de Monika Zgustová
Edicions del Mall, 1984
Això del "cruixir d'un taüt" em sembla una imatge per parlar del retorn del passat, molt contundent. Igual que "els noms/ que el temps intentava ofegar".
ResponElimina