Palpem a mà estesa

L'Aïnsa, Osca. Fotografia: Empar Sáez

Pal-

pem a mà estesa, amb dits prènsils,

com qui grapeja en la terra un subsòl

aeri, de química respirable.

Hem perdut alguna cosa? Tot recula i crida

l'esdevenir a ser tornada.

desbrancament, caiguda, pluja

prima, insonoritat.

Tant de cel! ¿Sabríem mirar

els arpegis del migdia?

¿Com és que ens rebullen qualls als ulls,

grumers iridiscents,

palpitacions del cos?

Alguna cosa, potser

nosaltres, desfà el camí de la saba,

com la gota caiguda a la fulla més alta

que regalima pel tronc i s'enfonsa

a les arrels.

I ara que el cel, amb el seu color

de pedra, se'ns vol clavar

amb la naturalitat amb què es clava

la llum a les coses,

ara ens aquietem

entre sanefes de fulles,

d'estimbada lenta i callament progressiu.

És així, a les vores del no-res,

abismats, amb plor i desa-

presa paraula,

que un què de nosaltres estén la

mà enlaire i juga amb els

dits i les ungles més

tendres, nounat,

com qui polsa les cordes d'un

guitarró universal.

Joan Puigdefàbrega, Deshora

Edicions 62, 2017

Jardí del canal

Dorres (Alta Cerdanya). Fotografia: Empar Sáez

                  Jardí del canal

               I

Només de gran he après
a estimar el silenci.
Commou, de vegades, més que la música.
En el silenci apareixen senyals colpidors,
i a les cruïlles de la memòria
copses els noms
que el temps intentava ofegar.

De nit, a les capçades dels arbres,
sento els cors dels ocells.
I un capvespre, al cementiri,
vaig percebre, del fons d'una tomba,
el cruixir d'un taüt.



Jaroslav Seifert, El crit dels fantasmes i altres poemes
Versió de Monika Zgustová
Edicions del Mall, 1984

A la vora d'un crisantem

Puigcerdà. Fotografia: Empar Sáez

A la vora d'un crisantem


Perquè florissis, crisantem,
el cucut* t'ha abocat les llàgrimes
tota la primavera.

Perquè florissis, crisantem,
el tro ha hagut de travessar
els núvols foscos.

Crisantem, sembles la meva germana gran,
que es posa davant del mirall
després de tornar dels camins llunyans de la joventut,
on va ser colpejada pel desig i el desengany.

Per veure com els teus pètals grocs s'obrien,
endurits amb el glaç de la matinada,
m'he hagut de passar despert tota la nit.



So Jong - Ju, Poesies
Traducció de Hwang Seung Ok i Hermínia Mas
Edicions del roure de can roca, 2017

*Que el cucut plori és un senyal de bon averany

Gaza

Saint-Lizier. Fotografia: Empar Sáez

    Gaza

—I tu qui ets?

—Jo sóc la pròxima guerra. Des d'ara et visito en els teus malsons, estimat fetus.

Bàssem  An-Nabrís, La camisa blanca i altres contes

Traducció: Valèria Macías Pagès

Editorial Karwán, 2018