Algun naixement

Reykjavík. Fotografia: Empar Sáez

ALGUN NAIXEMENT

Aquell matí va ser
igual que l'últim dia
del món que coneixíem, no baixava
l'aigua convinguda, l'herba
era seca, també el cel era sec
i la pols que em venia als ulls
portava tot el sol acumulat.

Aquell matí vaig decidir
que seria humà, que sentiria
l'alegria estranya 
de tenir set.

I no hi havia mare
enlloc, sinó els meus llavis
premuts contra la finestra.


Màrius Sampere, L'estació dels espiadimonis
Lleonard Muntaner, Editor, 2010