divendres, 18 d’agost del 2017

LA POESIA

Reykjavík. Fotografia: Empar Sáez


LA POESIA
                                             A Matei Călinescu 


La poesia és l'ull que plora
És l'espatlla que plora
l'ull de l'espatlla que plora
És la mà que plora
l'ull de la mà que plora
És la planta del peu que plora
l'ull del taló que plora
Oh, vosaltres, amics,
la poesia no és llàgrima
és el plor mateix
el plor d'un ull no inventat
la llàgrima de l'ull
de qui ha de ser bell,
la llàgrima de qui ha de ser feliç.


Nichita Stănescu, Ànima gramatical. Antologia poètica 1960-1984
Traducció de Lilica Voicu-Brey i Xavier Montoliu Pauli
Lleonard Muntaner Editor, 2017


***

Poezia 

                                             Lui Matei Călinescu

Poezia este ochiul care plânge
Ea este umărul care plânge
ochiul umărului care plânge
Ea este mâna care plânge
ochiul mâinii care plânge
Ea este ţapa care plânge
ochiul călcâiului care plânge
O voi, prieteni,
poezia nu este lacrimă
ea este însuşi plânsul
plânsul unui ochi neinventat
lacrima ochiului
celui care trebuie să fie frumos,
lacrima celui care trebuie să fie fericit.


Nichita Stănescu,Necuvintele, 1969

3 comentaris:

  1. Em sento molt identificada amb aquest poema, amb aquests versos:

    la llàgrima de l'ull
    de qui ha de ser bell,
    la llàgrima de qui ha de ser feliç.

    Em sembla que el comentaré a un dels meus blogs, ja us en passaré l'enllaç.

    ResponElimina
  2. Gràcies, Helena, és un gran poema, Stănescu em sembla un geni, la seva poesia és immortal.

    ResponElimina