Riba-roja d'Ebre. Fotografia: Empar Sáez
És el moment d'anar-me'n. Conec un pi que es vincla arran d'una mar. Al migdia regala al cos cansat una ombra feta a la mida de la nostra vida i a la tarda el vent entona una singular cançó en passar a través de les seves agulles, com ànimes que haguessin abolit la mort en el precís instant de començar a esdevenir pell i llavis. Una vegada vaig fer nit al dessota d'aquest arbre. A l'alba jo era un home nou, com tallat aleshores i acabat de sortir de la pedrera.
Ah, si almenys un hom pogués viure així, amb indiferència!
Iorgos Seferis, Fragment del poema: Home
Set poetes neogrecs (Antologia i traducció de Carles Miralles)
Edicions 62, 1988
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada