Un record d'infància de Wordsworth

Salers (Cantal). Fotografia: Empar Sáez

UN RECORD D'INFÀNCIA DE WORDSWORTH

Com, dins del Preludi, aquest infant

que va dins l'inconscient de la llum

i descobreix una barca i, entre terra i cel,

hi baixa, per a remar fins a l'altra riba,

però llavors veu créixer, com una amenaça,

allà un cim, negre, darrere uns altres,

i sent por i torna cap a les canyes

on unes vides mínimes murmuren l'etern,

així aquest gran poeta haurà empès

el seu pensament sobre una hora en calma del llenguatge,

s'ha cregut redimit per la seva paraula.

Però els corrents duien, silenciosos,

els seus mots més lluny que ell en la consciència, 

i va tenir por de ser més que el seu desig. 

Yves Bonnefoy, La larga cadena del ancla. La hora presente

Traducció al castellà: Enrique Moreno Castillo (Galaxia Gutenberg, 2016)

Versió al català: Empar Sáez

***


UN SOUVENIR D’ENFANCE DE WORDSWORTH

Comme, dans le Prélude, cet enfant
Qui va, dans l’inconscient de la lumière
Et avise une barque et, entre terre et ciel,
Y descend, pour ramer vers une autre rive,

Mais voit alors s’accroître, menaçante,
Une cime là-bas, noire, derrière d’autres,
Et prend peur et retourne à ces roseaux
Où de minimes vies murmurent l’éternel,

Ainsi ce grand poète aura poussé
Sa pensée sur une heure calme du langage,
Il se crut rédimé par sa parole.

Mais des courants prenaient, silencieux,
Ses mots vers plus avant que lui dans la conscience,
Il eut peur d’être plus que son désir.

Yves Bonnefoy, La longue chaîne de l’ancre, Mercure de France, 2008