dissabte, 4 de febrer de 2017

Poema V

Leyveau. Fotografia: Empar Sáez


Poema V

Clos de miralls, la cambra, i jo al bell mig.
No em reconec en cap imatge. ¿Qui
pot destriar l’aigua de l’aigua? El temps
passa a través dels múltiples miralls
i es dilueix. No hi ha vials secrets,
canten els galls a fora. L’heura creix
i ofega panys de mur. Pujo a l’areny
d’un altre jo i em veig —sóc jo?— quallat.
Tinc por de tot, inevitablement.
Si moc els dits caurà una pluja d’anys
i esclatarà de nou la bonior.
Manllevo mots: qui sóc, què sóc, on sóc?
No em respondran ni l’heura ni els miralls.
Punyclòs desfaig la ruta: ungles, dits,
ombra i no-res. Des de tots els miralls,
ninot amb ulls de vidre, em miro. Cau
la nit i esborra els rastres. Sobrevisc.


Miquel Martí i Pol, Cinc esgrafiats a la mateixa paret (1975)
Dins de: Miquel Martí i Pol. Nova Antologia poètica, Edicions 62 (1997)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada