Poema V

Leyveau. Fotografia: Empar Sáez

Poema V

Clos de miralls, la cambra, i jo al bell mig.

No em reconec en cap imatge. ¿Qui

pot destriar l’aigua de l’aigua? El temps

passa a través dels múltiples miralls

i es dilueix. No hi ha vials secrets,

canten els galls a fora. L’heura creix

i ofega panys de mur. Pujo a l’areny

d’un altre jo i em veig —sóc jo?— quallat.

Tinc por de tot, inevitablement.

Si moc els dits caurà una pluja d’anys

i esclatarà de nou la bonior.

Manllevo mots: qui sóc, què sóc, on sóc?

No em respondran ni l’heura ni els miralls.

Punyclòs desfaig la ruta: ungles, dits,

ombra i no-res. Des de tots els miralls,

ninot amb ulls de vidre, em miro. Cau

la nit i esborra els rastres. Sobrevisc.

Miquel Martí i Pol, Cinc esgrafiats a la mateixa paret (1975)
Dins de: Miquel Martí i Pol. Nova Antologia poètica, Edicions 62 (1997)