 | |
| Mura. Fotografia: Empar Sáez |
L'última llum
Obres la finestra. La ratlla
de l'horitzó dibuixa ocres
de cera. Raja l'aigua minsa
de dies sense discurs. Veus
llunyanes es solidifiquen
al rocall erm de la distància.
Cau la tarda. El cos es mou
al compàs de l'última llum.
Montserrat Rodés, El temps fumeja
L'Aixernador Edicions, 1993
Excel.lent poema. Conec Mura , m'agradaba més fa 20 anys, encara que entenc la seva transformació, però Talamanca i Rocafort ho han fet diguem diferent.
ResponEliminaGràcies, Jordi. Jo conec Mura i Talamanca. A Rocafort no he estat mai... Les vistes des de Talamanca són bellíssimes!
ResponElimina