dijous, 5 de desembre de 2013

L'última llum

Mura. Fotografia: Empar Sáez


L'última llum


Obres la finestra. La ratlla 
de l'horitzó dibuixa ocres
de cera. Raja l'aigua minsa
de dies sense discurs. Veus
llunyanes es solidifiquen
al rocall erm de la distància.
Cau la tarda. El cos es mou
al compàs de l'última llum.


Montserrat Rodés, El temps fumeja


2 comentaris:

  1. Excel.lent poema. Conec Mura , m'agradaba més fa 20 anys, encara que entenc la seva transformació, però Talamanca i Rocafort ho han fet diguem diferent.

    ResponElimina
  2. Gràcies, Jordi. Jo conec Mura i Talamanca. A Rocafort no he estat mai... Les vistes des de Talamanca són bellíssimes!

    ResponElimina