dilluns, 28 de gener de 2013

I d'aquell llit d'absència

Peschici. Fotografia: Empar Sáez

I d'aquell llit d'absència em vaig quedar acorada. 
Una pedra negra clavada al cor. 
I vaig veure els cavalls. Uns homes seien a la cleda. 
Unes paraules. I la vida, 
tota la vida en un xiscle. 

D'allí estant jo quin secret no hi vaig poder saber? 
Vaig preguntar-li, 
Què em diràs ara? I el desert, Què em calla? 

Bejan Matur, Al seu desert 
Versió d'Albert Roig

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada