diumenge, 7 d’octubre de 2012

Al poble

Castell de cabres. Fotografia: Empar Sáez

Al poble 


De les parets brunes emergeix un poble, un camp. 
Un pastor es descompon sobre una pedra vella. 
El llindar del bosc encercla bèsties blaves, 
el fullatge suau, que cau dins el silenci. 

Els fronts bruns dels pagesos. Sona llargament 
la campana del vespre; un bell costum devot, 
del Salvador la negra testa amb les espines, 
l’estança fresca que la mort reconcilia. 

Que lívides les mares. La blavor cau damunt 
vidre i bagul, que serva altiu el seu sentit; 
també un cap blanc s’inclina, gràvid d’anys, 
sobre el seu nét infant, que beu llet amb estrelles. 

Georg Trakl, Obra poètica. 
Traducció de Feliu Formosa 

***

IM DORF 


Aus braunen Mauern tritt ein Dorf, ein Feld. 
Ein Hirt verwest auf einem alten Stein. 
Der Saum des Walds schließt blaue Tiere ein, 
Das sanfte Laub, das in die Stille fällt. 

Der Bauern braune Stirnen. Lange tönt 
Die Abendglocke; schön ist frommer Brauch, 
Des Heilands schwarzes Haupt im Dornenstrauch, 
Die kühle Stube, die der Tod versöhnt. 

Wie bleich die Mütter sind. Die Bläue sinkt 
Auf Glas und Truh, die stolz ihr Sinn bewahrt; 
Auch neigt ein weißes Haupt sich hochbejahrt 
Aufs Enkelkind, das Milch und Sterne trinkt. 

 Georg Trakl

4 comentaris:

  1. paraules màgiques i molt boniques
    felicitats per la fotografia, és preciosa
    petonets

    ResponElimina
  2. He descobert a en Trakl fa poc; té uns poemes boníssims!!! Gràcies, Núria!

    ResponElimina
  3. M'AGRADA MOLT EN TRAKL, I LA FOTOGRAFIA TAMBÉ
    GRACIES EMPAR !

    ResponElimina
  4. Gràcies a tu, Arnau, és bo descobrir bons poetes, és com fer noves coneixences...

    ResponElimina