diumenge, 8 de juliol del 2012

Calvin Campbell

Pamiers, França. Fotografia: Jaume J. Pàmies


Calvin Campbell 

Vosaltres que us queixeu del Destí, 
digueu-me com pot ser que en aquesta banda del turó, 
que baixa cap al riu, 
ben exposada al sol i als vents del sud, 
aquesta planta tregui de l’aire i de la terra 
verí i esdevingui heura verinosa? 
I que aquesta altra planta tregui del mateix aire i de la mateixa terra 
elixirs dolços i colors i esdevingui arboç? 
I que totes dues creixin tan bé? 
Podeu culpar Spoon River per allò que és, 
però a qui voleu culpar de la voluntat que teniu a dins 
que s’alimenta a si mateixa i us fa ser mala herba, 
estramoni, pixallits o blenera, 
i que mai no fa servir ni l’aire ni la terra 
per fer de vosaltres llessamí o glicina? 


Edgar Lee Masters, Antologia de Spoon River
Traducció: Jaume Bosquet i Miquel Àngel Llauger 

***

Calvin Campbell


Ye who are kicking against Fate, 
Tell me how it is that on this hillside, 
Running down to the river, 
Which fronts the sun and the south-wind, 
This plant draws from the air and soil!
Poison and becomes poison ivy? 
And this plant draws from the same air and soil 
Sweet elixirs and colors and becomes arbutus? 
And both flourish? 
You may blame Spoon River for what it is, 
But whom do you blame for the will in you 
That feeds itself and makes you dock-weed, 
Jimpson, dandelion or mullen 
And which can never use any soil or air 
So as to make you jessamine or wistaria? 

Edgar Lee Masters, Spoon River Anthology


6 comentaris:

  1. Això és com una metàfora de l'ésser humà...
    Com pot ser que dos germans que han rebut el mateix amor i educació, de vegades un surt com l'arboç i l'altre com l'heura?...Potser l'aire que les gronxa a les plantes, i les emocions al cor de les persones...

    ResponElimina
    Respostes
    1. aquest és un dels 243 poemes-epitafis d'un dels llibres més colpidors que es poden llegir (ara traduït per fi al català!) M.Roser, te'l recomano vivament, gràcies :))

      Elimina
  2. La finestre entreoberta respira vida amb bona voluntat.
    Agraïdes al seu destí és mostren bellas i acolorides.

    Un poema molt encertat.
    Seguiré la teva recomanació.
    Avant i ben amunt amb aquestes finestres tan ben enfilades.
    Jaume

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies, Jaume, ja comentarem el llibre, una abraçada

      Elimina
  3. I que totes dues creixin tan bé?, vigileu, no és creixen, sinó creixin. Gràcies per expansionar l'Spoon català!

    ResponElimina
    Respostes
    1. sento la petita errada, Jaume, ara ja està corregit! gràcies

      Elimina