Et veiem

Vico del Gargano. Fotografia: Empar Sáez

Et veiem 

Et veiem, cel, et veiem. 

Bòfega rere bòfega, 

tu les vas fent brotar, 

pústula rere pústula. 

Així fas créixer l’eternitat. 

Et veiem, terra, et veiem. 

Ànima rere ànima, 

tu les vas abandonant, 

ombra rere ombra. 

Així respiren els incendis del temps. 

Paul Celan, De llindar en llindar 

Traducció: Arnau Pons 

LaBreu Edicions, 2012

***

Wir sehen dich 

Wir sehen dich, Himmel, wir sehn dich. 

Pocke um Pocke 

treibst du hervor, 

Pustel um Pustel. 

So mehrst du die Ewigkeit. 

Wir sehen dich, Erde, wir sehn dich. 

Seele um Seele 

setzest du aus, 

Schatten um Schatten. 

So atmen die Brände der Zeit. 

Paul Celan, Von schwelle zu schwelle

Mabel Osborne

Vico del Gargano. Fotografia: Empar Sáez

Mabel Osborne 


Les teves flors roges entre les fulles verdes 
s’estan pansint, gerani bonic! 
Però no reclames aigua. 
No pots parlar! No cal que parlis-
Tothom sap que t’estàs morint de set, 
però ningú no et rega! 
Passen pel teu costat, diuen: 
“El gerani vol aigua.” 
I jo, que tenia felicitat per compartir
i desitjava compartir la teva felicitat; 
jo que t’estimava, Spoon River, 
i implorava el teu amor 
em vaig musteir davant els teus ull, Spoon River– 
assedegada, assedegada, 
muda la meva ànima pudorosa per reclamar-te amor, 
a tu que veies i sabies que em moria davant teu, 
com aquest gerani que algú m’ha plantat a sobre, 
i deixa que es mori. 


Edgar Lee Masters, Antologia de Spoon River 
Traducció: Jaume Bosquet i Miquel Àngel Llauger 


Mabel Osborne

Your red blossoms amid green leaves
Are drooping, beautiful geranium!
But you do not ask for water.
You cannot speak! You do not need to speak—
Everyone knows that you are dying of thirst,
Yet they do not bring water!
They pass on, saying:
“The geranium wants water.”
And I, who had happiness to share
And longed to share your happiness;
I who loved you, Spoon River,
And craved your love,
Withered before your eyes, Spoon River—
Thirsting, thirsting,
Voiceless from chasteness of soul to ask you for love,
You who knew and saw me perish before you,
Like this geranium which someone has planted over me,
And left to die.
Edgar Lee Masters, Spoon River Anthology

Llunyanies

Nàpols. Fotografia: Empar Sáez

Llunyanies 

Els ulls fits en els ulls, a la fresca, 

comencen també això: 

conjuntament 

respiren el vel 

que l’un a l’altre ens oculta, 

quan el vespre es disposa a amidar 

el que encara separa 

cada forma que pren 

de cada forma 

que a tots dos ens ha prestat.

 Paul Celan, De llindar en llindar

Calvin Campbell

Pamiers, França. Fotografia: Jaume J. Pàmies

Calvin Campbell 

Vosaltres que us queixeu del Destí, 

digueu-me com pot ser que en aquesta banda del turó, 

que baixa cap al riu, 

ben exposada al sol i als vents del sud, 

aquesta planta tregui de l’aire i de la terra 

verí i esdevingui heura verinosa? 

I que aquesta altra planta tregui del mateix aire i de la mateixa terra 

elixirs dolços i colors i esdevingui arboç? 

I que totes dues creixin tan bé? 

Podeu culpar Spoon River per allò que és, 

però a qui voleu culpar de la voluntat que teniu a dins 

que s’alimenta a si mateixa i us fa ser mala herba, 

estramoni, pixallits o blenera, 

i que mai no fa servir ni l’aire ni la terra 

per fer de vosaltres llessamí o glicina? 

Edgar Lee Masters, Antologia de Spoon River
Traducció: Jaume Bosquet i Miquel Àngel Llauger 

***

Calvin Campbell

Ye who are kicking against Fate, 

Tell me how it is that on this hillside, 

Running down to the river, 

Which fronts the sun and the south-wind, 

This plant draws from the air and soil!

Poison and becomes poison ivy? 

And this plant draws from the same air and soil 

Sweet elixirs and colors and becomes arbutus? 

And both flourish? 

You may blame Spoon River for what it is, 

But whom do you blame for the will in you 

That feeds itself and makes you dock-weed, 

Jimpson, dandelion or mullen 

And which can never use any soil or air 

So as to make you jessamine or wistaria? 

Edgar Lee Masters, Spoon River Anthology