Cantem-nos a l’orella

Mikonkiventie, Finlàndia. Fotografia: Empar Sáez

Cantem-nos a l’orella

Oh, la conversa! No la sents

com aire pur entre la set dels boscos

destinats a cremar? Quanta guspira

s’aixeca i giravolta!, les muntanyes

tremolen acostant-se, ja les bèsties

del foc són a l’aguait dintre les coves

ardents.

Vibració primera

de tota fulla, de tot branc, de tota

la terra entre tu i jo. Que ja l’abisme

ni els rius profunds no poden separar-nos.

Crit en el crit, cantem-nos a l’orella.

Joan Vinyoli, Realitats