dijous, 11 d’agost del 2011

Es comença

Lerici, Itàlia. Fotografia: Empar Sáez  

 
Es comença

Es comença així:
això és la mà,
això és l’ull,
això un peix blau i pla
damunt del paper, gairebé
la forma d’un ull.
Això és la boca, això una O
o una lluna, el que més
t’estimis. Això és groc.

Fora de la finestra
hi ha la pluja, verda
perquè és l’estiu, i més enllà
els arbres i després el món,
que és rodó i tan sols té
els colors d’aquests nou llapis.

Això és el món, que és més ple
i més difícil d’aprendre del que he dit.
Fas bé d’esborrallar-lo així
de vermell i després
de taronja: el món crema.

Un cop hagis après aquestes paraules
sabràs que hi ha moltes més
paraules que mai no podràs aprendre.
La paraula mà flota damunt la teva mà
com un petit núvol sobre un llac.
La paraula mà ancora
la teva mà a aquesta taula,
la teva mà és la pedra càlida
que sostinc entre dues paraules.

Aquesta mà és la teva, aquestes les meves, això és el món
que és ben rodó però no pla i té més colors
dels que veiem.

Comença, té una fi,
i és això al que
tornaràs, a això és la mà.
 
 
 
Margaret Atwood, Cares a la finestra
20 dones poetes de parla anglesa del segle XX
Traducció: Montserrat Abelló
Galaxia Gutenberg, 2010
 

***

You begin

You begin this way:
this is your hand,
this is your eye,
that is a fish, blue and flat
on the paper, almost
the shape of an eye.
This is your mouth, this is an O
or a moon, whichever
you like. This is yellow.

Outside the window
is the rain, green
because it is summer, and beyond that
the trees and then the world,
which is round and has only
the colors of these nine crayons.

This is the world, which is fuller
and more difficult to learn than I have said.
You are right to smudge it that way
with the red and then
the orange: the world burns.

Once you have learned these words
you will learn that there are more
words than you can ever learn.
The word hand floats above your hand
like a small cloud over a lake.
The word hand anchors
your hand to this table,
your hand is a warm stone
I hold between two words.

This is your hand, these are my hands, this is the world,
which is round but not flat and has more colors
than we can see.

It begins, it has an end,
this is what you will
come back to, this is your hand.
 
 
Margaret Atwood

 

3 comentaris:

  1. Una poesia realment preciosa.
    La fotografia, genial.

    ResponElimina
  2. Hola Empar , ja torno a ser per aquí, aquest finestra és molt curiosa: la paret amb un ornament com de casa bona antiga, la finestra també d'altres temps...un fort contrast amb els guants de goma penjant d'un tros de cordill.Algú intenta conservar l'esplendor d'un passat més lluminós...
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  3. Gràcies, Cecília i M.Roser, pels vostres comentaris. Petons.

    ResponElimina