divendres, 18 de febrer del 2011

colors

Estadi Cornellà-El Prat

Als amics valencians, en aquests dies foscos

No existeixen els colors:
són la vivesa d'una veu,
d'una mateixa llum
apaivagant-se mústiga
en el silenci.


Fotografia i versos: Empar Sáez

4 comentaris:

  1. Moltes gràcies per la dedicatòria.
    Sí, xicona, són dies foscos! I tristos, i de 'cabrejar-se' i de fotre'ns!!!!
    Però ens n'eixirem! Ben segur!, que de pitjons n'hem passat!!! I la lluita segueix, malgrat els entrebancs... i els 'polítics/policies' de torn!!!!

    ResponElimina
  2. I de ben segur que veurem els colors d'un nou dia.

    Salut i rebolica!

    ResponElimina
  3. Tant de bo retorni la imatge, el so virolat en un país lliure.

    Abraçades i petons, bonet.

    ResponElimina
  4. Estava pensant que si poguéssim relacionar les veus amb aquets colors no existents, que surten d'una mateixa llum, jo demanaria el no verd fins que el seu reflexe es perdés en el silenci...
    I pels amics de València, res de silencis, haurem de tornar tots al: NO,DIGUEM NO...
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina