divendres, 11 de febrer de 2011

Blau turquesa

Fotografia: Jaume J. Pàmies. Carrer dels bous, Valls.


A l'Albert Ràfols-Casamada 
Darrere el blau del cel
roman el negre.
La cortina blau turquesa,
un vidre opac;
i cada matí, al davant,
les tonalitats novelles
desflorades.

Empar

9 comentaris:

  1. A més dels magnífics colors, quin encant les antigues quiqueretes per aïllar els cables elèctrics!

    ResponElimina
  2. Bonica finestra i bucòlica relació amb els colors...El blau és molt present a la nostra mirada, el blau del cel, el blau del mar...i en aquest cas de la finestra. La seva antiguitat li dóna aquest encat tan especial.
    Una abraçada,
    M. Roser

    ResponElimina
  3. preciosa fotografia, sembla com si les finestres intentessin retenir amb el seu últim alè la vida que un dia van albergar a dins seu.

    les teves paraules Empar, em fan pensar en els dies en els que creus que "avui tot és possible just al començar un nou dia"
    petons

    ResponElimina
  4. És una imatge realment preciosa, els contrastos entre el blau i la pedra degradada..., tot un immens simbolisme del que somniem i del que hi ha a voltes.

    ResponElimina
  5. Moltes gràcies bonet, M.Roser, Núria i Fidel, pels vostres comentaris.
    Petons i molta poesia.

    ResponElimina
  6. quin goig que fan els teus versos, Empar.
    Negres i blaus turqueses, desflorats al carrer dels bous.
    (Mira't el nom del carrer, aquesta correspon al carrer dels bous.)

    ResponElimina
  7. Gràcies, panxample, ara mateix ho canvio.
    Ha estat un plaer escriure-li uns versos als colors meravellosos de la finestra de Valls. :)

    ResponElimina
  8. Jo tinc un àlbum de finestres al facebook.

    https://www.facebook.com/media/set/?set=a.10150335062599906.367062.851289905&type=3

    Daniel Vilarrubias Cuadras

    PD: no us perdeu la "Cançó de finestra" de Miquel Desclot.

    ResponElimina
  9. Gràcies, Daniel, per les recomancions. L'emllaç, però, que has deixat del facebook no funciona...

    ResponElimina