ELS FALSOS GRATACELS BADAVEN LLURS OBERTURES AL MAR

 

Treviso. Fotografia: Empar Sáez

VIII 

ELS FALSOS GRATACELS BADAVEN LLURS OBERTURES AL MAR. ELLA I JO PASSÀVEM PER UNA INSÒLITA VORERA ALÇADA A MOLTS METRES DE LA CALÇADA. EN LES FOSCORS D'AQUELLA NIT, CERCÀVEM L'ASTRE DEL NOSTRE DESTÍ. LES BRANQUES DELS ARBRES, QUE ENDEVINÀVEM PERDUTS ENTRE LLAGUTS I BARCASSES, CEDIEN AL DOLL DE LES NEUS TARDANES. ENS VOLIEN DIR ADÉU, PERÒ UNA MÀ INVISIBLE ENS VA TAPAR LA BOCA

Al vesprejar d’invisibles palmeres, 

Entre llaguts i veles desmaiades 

S’obren, secrets, els esguards i les timbes 

Escumejants a l’encís dels aiguatges.

 

Claregen cels llunyans a les alcoves, 

Els ors ocults als paviments pirates, 

Els coralls somnolents de les mestisses, 

Els ventres púbers als miralls murals. 

Tu i jo passem per l’estranya sendera 

—Aquesta nit i l’altra nit i l’altra— 

Arran de falls ferejants i cingleres, 

Nous i florents a flocs tardans desclosos, 

Els ulls tancats per no perdre la ruta, 

El peu descalç a l’encalç del silenci, 

El nom balder pintat damunt la vesta, 

I compromès, amb lletres malforjades. 

Callen els cors, i tot d’arbres s’esfullen 

Als sorramolls amb remoreigs salobres; 

Calla la ment, i defalleix un astre. 

Al call pedrós, a les amples porxades, 

A les negrors d’immarcescibles malles

 —En fer-nos nit en nit profunda oberta 

A l’albaneix de la Nit Immutable—

Som espiats per cares ignorades 

—Ahir i avui, en aquest segle i l’altre—. 

I quan el son desclou la flor exclusiva 

En prats trements i espurnejants pinedes, 

En empordans i en ordals i llurs nèctars 

—Blats regalats i ermites solelloses—, 

A l’arenell braceja la basarda. 

Dolços gemecs germinen a la broixa 

I el cel s’encén amb guspireigs d’escata: 

Càlides mans, manyagues, ens acotxen 

Amb tremolors de pol·len sense antera, 

Rou i sement de delirants captaires. 

Tu i jo ens perdem, en irresolta escorça, 

Entre ombra i murs travats, a la drecera 

Del carrer clos que cercàvem sense esma.

                                           Cadaqués, 1931

J. V. Foix, Les irreals omegues

Edicions 62, 2025