Erràtica

Dunvegan. Fotografia: Empar Sáez

ERRÀTICA

Els vespres se't van cavant

sota l'ull. Amb el llavi re-

collides síl·labes —bella

rodona sense so —

ajuden l'estrella reptant

al mig d'elles. La pedra,

antany arranada als polsos, aquí s'obre:

a prop de tots

els sols

escampats, ànima,

tu eres, dins l'èter.

Paul Celan, La Rosa de Ningú

Traducció d'Arnau Pons

LaBreu Edicions, 2025

***

ERRATISCH


Die Abende graben sich dir
unters Aug. Mit der Lippe auf-
gesammelte Silben - schönes,
lautloses Rund - 
helfen dem Kricchstern 
in ihre Mitte. Der Stein,
schläfennah einst, tut sich hier auf:

bei allen 
versprengten
Sonnen, Seele,
warst du, im Äther.


Paul Celan, Die Niemandsrose (1963)