Meteors i epifanies

Treviso. Fotografia: Empar Sáez

IX. Meteors i epifanies

A MARIA PLANS I FELIU FORMOSA

        I

Són els dies en què el tomb de l'any comença a treure els seus alfils de ferro. Aquesta tarda la figuera, de cop, ha perdut la meitat de les seves fulles, sota la cella ferrenya del cel. A la Serra de l'Obac les bruixes no es pentinen, ni quan plou ni quan fa sol. El poeta pensa en la terra empobrida d'ombres de cavalls i en la font on no anirà mai. El rou plora en les dalles. Conec l'àngel que s'endú el xiulet del tren nocturn cap a la muntanya i l'enterra sota les ginesteres. La llum de dins serà la llum de fora quan els ramats no tindran fred. He escollit. Vola una rosella antàrtica. M'han escollit. Passen homes brutals, menjaires de puntes de sagetes. No hi ha aliança de sols xarucs i cereals transparents. Em peses les ales?

    Sí.

Agustí Bartra, Els Himnes

Edicions Proa, 2020

Credo

Plòvdiv. Fotografia: Empar Sáez

 

Credo


En veritat, en veritat us dic que en veritat
i malgrat ell mateix, encara crec en l'home.
En la dona que alleta i en el qui estén la mà,
en qui acompanya el feble i en qui fa més senzill
el darrer alè del moribund.

                            En tu.

En veritat us dic que en veritat els descreguts de l'home

no tindran lloc al meu reialme terrenal, privat, ínfim,

perquè el món n'és ple de tant d'absurd que tot ho violenta.

En veritat us dic que en veritat 

ja només puc creure en allò que ens redimeix

dels molts pecats comesos pels fills dels déus estèrils.

Aquí el poema podria esdevenir un misteri,

un atzucac,

        

            un enigma per desxifrar,

enllà dels mots, la resta dels misteris,

afillant-se l'ambigüitat i fent-se obscur.

Però jo et mostro els mots perquè

en facis, segons el teu gust, allò que més et plagui.

I aleshores, diu.

En veritat us dic que en veritat

ja no puc ni vull creure en res més que en els múltiples

amors de què som capaços i en l'acte creatiu

com a únic motor vital i redemptor.

(El lliri a la mà, que sempre fa bona olor.)

I ja no hi ha més misteris que aquell que,

en veritat us dic, hem perfet planerament.

En veritat et dic, amor, que en veritat

ja més enllà de tu el món esdevé un desert

de potents miratges d'homes impotents,

però que te m'has fet llum, i lloc, i eternitat,

i el centre perenne que defineix l'amor i,

doncs, que em defineix a mi (ara que anem

sense llasts inútils i ja només restem en l'essencial).

Que el meu espai es contreu

quan en necessites més,

perquè tots els espais som tu i jo

que els omplim nuats incansablement.

En veritat et dic, amor, que en veritat

essent en tu tot l'ésser resplendeix,

esdevé humà, finit, etern.

I és en vós que soc. I m'ets.

Àlvar Masllorens, Escriptures sagrades

Pagès Editors, 2024

En la dolçor del pètal

Koprivshtitsa. Fotografia: Empar Sáez

 

En la dolçor del pètal

i les ditades de núvols gris i malva,

ben en silenci

sento les veus de l'invisible.

Un foc antic que malda per volar

m'arrela arran de mar.

Desabrigada, espero noves hores,

mentre les ones, fredoses, llauren l'esperit.

Roser Cabacés, Aiguaneix

Pagès Editors, 2021

El cercle invers

Treviso. Fotografia: Empar Sáez

 

El cercle invers

I

En començar, no som:

formem part. Vet aquí la nostra essència.

Formem part d'un bell cercle,

la part d'un ben a prop

que es mou per ser. No som: ens belluguem.

En començar, la dansa.

La vibració perpètua, el moviment

subtil, mínim, total.

No som: ens belluguem

immaterials i en cercles. Som les cordes

de déu. En començar,

no som. Som pur alè, perfum de llum;

som línies sense pes,

espirals sense forma,

sense espai, sense temps. Totes les cordes

de déu. En començar,

som dansa. L'energia que es fa món.

Les onze dimensions

de mil mons paral·lels

vibrant a l'hora. En començar, no som.

Paco Cantero, Líquids imperfectes

Pont del Petroli Poesia, 2017