Gramàtiques de la creació

Brussel·les. Fotografia: Empar Sáez

 

Hi ha, a més a més, una diferència absolutament decisiva entre l'obra d'art o de filosofia i la de la ciència. Encara que Copèrnic o Galileu haguessin estat eliminats abans de la difusió de les seves penetracions, aquestes haguessin arribat incontestablement gràcies a d'altres. Ni l'heliocentrisme ni la genètica mendeliana no podien ser sinó ajornats (i probablement per no gaire temps). La ciència, com observarem, té la seva inevitabilitat seqüencial. No es pot localitzar i detenir amb un ukase. La reflexió filosòfica, la realització estètica, d'altra banda, són totalment vulnerables a l'accident contingent, a l'aniquilació planificada, al silenciament del creador. El tractat metafísic (Servet sobre la Trinitat), la pintura, la simfonia, el poema, poden silenciar-se d'una vegada per sempre. Poden incinerar-se o esmicolar-se més enllà de tota restitució possible. Com que són singularitats la instauració i la realització de les quals sempre és ocasional, sempre és impredictible i, en substància, irrepetible, les pàgines sistemàtiques d'una filosofia, d'una partitura, d'una ficció són inherents a una existència individual. Destrueix, anul·la o corromp l'«inspirador» [onlie begetter], i l'obra serà esborrada. De fet, som ben poc conscients de l'extrema fragilitat, de la loteria que determina els artefactes clau, el cànon, els monuments aparents de la nostra cultura. El que ha sobreviscut de l'antiguitat no és més que la punta de l'iceberg. Mai no hem de llegir les obres perdudes dels tràgics àtics, la llarga llista dels títols de les quals és per a nosaltres com una broma fantasmagòrica. La intolerància o la tristesa maníaca que va lliurar a les flames els diaris de Byron, l'Aretino de Büchner, la segona part de les Ànimes mortes de Gógol s'ha imposat. L'obra teòrica de Bakhtin, en gran manera, va morir sota la piconadora estalinista. Si la Quarta simfonia de Brahms s'hagués perdut a correus…

George Steiner, Gramàtiques de la creació (fragment)

Traducció d'Albert Mestres

Proa Edicions, 2002