Poema floral

Gant. Fotografia: Empar Sáez

  POEMA FLORAL

Finestra:

obertura practicada a la paret

per donar entrada a la llum

i a l'aire.

Finestra,

tres fulles de clavell.

Obertura practicada a la paret,

dues branques de morera.

Per donar entrada,

una fulla d'heura.

A la llum i a l'aire,

una branca de gerani.

Joan Brossa, Poesia completa. Volum I (1940-1960)

Univers, 2021

Paisatge

 

Marràqueix. Fotografia: Empar Sáez

PAISATGE


Aquí sorgeix una muralla d'espai sense
límits que no puc escalar.
Il·lumina el paisatge un llum
que penja dels núvols.


Joan Brossa, Poemes inèdits. Gual permanent / Mapa de lluites

:Rata_, 2017

POEMA

Prats de Molló. Fotografia: Empar Sáez

 

POEMA

És cert 

que no tinc diners

i és patent que la major part de

monedes són de xocolata;

però si agafeu aquest full,

el doblegueu pel llarg

en dos rectangles,

després en quatre,

feu llavors un plec

oblic amb els quatre

papers i el separeu

en dos gruixos,

                obtindreu

un ocell que mourà 

les ales.

                                            A Pepa

Joan Brossa, El saltamartí

Edicions Proa, 1985

Mare

Barcelona. Fotografia: Empar Sáez

 MARE

Li va caure dels genolls com un cabdell de llana. Es va desenrotllar amb presses i va fugir a cegues. Mantenia el principi de la vida. L'enrotllava a l'anular com si fos un anell, el volia protegir. Rodolava per pendents costeruts, de vegades escalava cap amunt. Va arribar tot embrollat i callava. Mai més no tornaria al tron dolç dels seus genolls.

Els braços estirats brillen en la foscor com una ciutat vella.

Zbigniew Herbert, El senyor Cogito

Traducció de Xavier Farré

Cafè Central &Eumo Editorial, 2021

***

Matka


Upadł z jej kolan jak kłębek włóczki. Rozwijał się w pośpiechu i uciekał na
oślep. Trzymała początek życia. Owijała na palec serdeczny jak
pierścionek, chciała uchronić. Toczył się po ostrych pochyłościach, czasem
piął się pod górę. Przychodził splątany i milczał. Nigdy już nie powróci na
słodki tron jej kolan.

Wyciągnięte ręce świeci w ciemności jak stare miasto.


Zbigniew Herbert, Pan Cogito

El bosc

Luz-Saint-Sauveur. Fotografia: Empar Sáez

EL BOSC

Camino pel bosc i aplego avellanes,

olors, pedres, colors, paisatges.

La bellesa és un somni.

Tot el que veig és un somni.

Pel bosc no hi ha espècies millors o pitjors.

A mi m'agraden totes les plantes,

tots els camins i tots els marges.

La llum és una idea del cosmos

i els errors de la matèria no existeixen.

Són les galàxies i els oceans i les papallones

que decideixen totes les coses.

La llum és una paraula en expansió.

Santi Borrell, Poemes (1997-2010)

Edicions de Pedra, 2022