 |
| Murano. Fotografia: Empar Sáez |
5 [contrapoema]
Esdevinc als teus dits... perquè abans no era feta:
massa amorfa a la qual has d'unflar vida,
vidre calent al qual cal donar forma:
jo era un bassal, tu bufant m'has fet ampolla.
Així parla la veu de dins,
aquest és el llenguatge de l'opressor,
aquest és el llenguatge en què parlo.
La mentidera tem al buit, diu Adrienne Rich.
Glòria Coll Domingo, A través
LaBreu Edicions, 2022
Només entenc la primera estrofa.
ResponEliminaEl llenguatge del patriarcat, la primera estrofa.
ResponEliminaEl llenguatge de la dona que ha assumit la veu de l'opressor, en la resta del poema, i el vers final el risc de trencar amb aquest llenguatge, o concepció, de la dona.
Gràcies, Helena!