dijous, 30 de juny del 2022

Sempre hi ha una penúltima finestra

Venècia. Fotografia: Empar Sáez

 

Sempre hi ha una penúltima finestra
on no hi bat de ple el sol.
Hi pots acostar la cadira, abocar-t'hi
i visitar els records amb els ulls d'ahir.
No és una traïció: els arbres antics
no han mudat el verd ni l'aire ha deixat
de bellugar-ne les mateixes fulles.

Faig córrer la cadira uns minuts enrere
perquè els ulls no es cremin.

Però pesa. La fusta du boscos a dins.



Cèlia Sànchez-Mústich, Mudança endins
Tanit Poesia, 2022



dijous, 23 de juny del 2022

Muy adentro

Venècia. Fotografia: Empar Sáez

 

Muy adentro
el soplo de lo desconocido
presagia el vuelo
de unas palabras.

Persigue su canción
lo que no tiene voz.



Joan de la Vega, En torno a Issa y otros difuntos
RIL Editores, 2021

dimecres, 15 de juny del 2022

Llum perfecta

Burano. Fotografia: Empar Sáez

 
LLUM PERFECTA


Ets aquí, en tota la teva innocència,
asseguda entre els narcisos, com en una foto,
posant com si el títol fos: «Innocència».
Una llum perfecta t'il·lumina la cara
com un narcís. Com qualsevol d'aquells narcisos,
seria el teu únic abril a la terra
entre els narcisos. Als braços,
com un osset de peluix, el fill acabat de néixer,
tot just començat, fa només unes setmanes, el camí de la innocència.
Mare i fill, com en la sagrada maternitat.
I al teu costat, alçant els ulls, somrient-te,
la filla, dos anys encara tendres. Com un narcís,
acales els ulls cap a ella i li dius alguna cosa.
Paraules que la càmera ha perdut.
                                  El coneixement,
dins el turó on estàs asseguda
un turó com un fortí, voltat d'un fossat més gran que la casa—,
no va arribar al retrat. Mentrestant, l'instant següent,
venint cap a tu com un soldat d'infanteria
que torna a poc a poc d'una terra de ningú,
inclinat sota alguna cosa, mai no et va arribar:
es va fondre, senzillament, en la llum perfecta.


Ted Hughes, Cartes d'aniversari
Traducció de Josep M. Fulquet Vidal
Edicions 62, 1999


***

PERFECT LIGHT


There you are, in all your innocence,
Sitting among your daffodils, as in a picture
Posed as for the title: ‘Innocence’.
Perfect light in your face lights it up
Like a daffodil. Like any one of those daffodils
it was to be your only April on earth
Among your daffodils. In your arms,
Like a teddy bear, your new son,
Only a few weeks into his innocence.
Mother and infant, as in the Holy portrait.
And beside you, laughing up at you,
Your daughter, barely two. Like a Daffodil
Your turn your face down to her, saying something.
Your words were lost in the camera.
                                    And the knowledge
Inside the hill on which you are sitting,
A moated fort hill, bigger than your house,
Failed to reach the picture. While your next moment,
Coming towards you like an infantryman
Returning slowly out of no-man’s-land,
Bowed under something, never reached you –
Simply melted into the perfect light
.


Ted Hughes, Birthday Letters (1998)


dimarts, 7 de juny del 2022

Nua

Burano. Fotografia: Empar Sáez

 NUA


Vestida vas sempre, nuesa,
amb el plaer i dolor vestida
amb millor o pitjor destresa,
desvestida, sempre vestida.

Embolcall immaterial
fet amb fils teixits per la vida,
ben nua amb la impura puresa,
ben nua, dia i nit vestida.



Tònia Passola, Nua
Poesia 3i4, 2019