¡I si después de tantas palabras...

Esterri d'Àneu. Fotografia: Empar Sáez

¡Y si después de tantas palabras...

¡Y si después de tantas palabras,

no sobrevive la palabra!

¡Si después de las alas de los pájaros,

no sobrevive el pájaro parado!

¡Más valdría, en verdad,

que se lo coman todo y acabemos!

¡Haber nacido para vivir de nuestra muerte!

¡Levantarse del cielo hacia la tierra

por sus propios desastres

y espiar el momento de apagar con su sombra su tiniebla!

¡Más valdría, francamente,

que se lo coman todo y qué más da...!

¡Y si después de tanta historia, sucumbimos,

no ya de eternidad,

sino de esas cosas sencillas, como estar

en la casa o ponerse a cavilar!

¡Y si luego encontramos,

de buenas a primeras, que vivimos,

a juzgar por la altura de los astros,

por el peine y las manchas del pañuelo!

¡Más valdría, en verdad,

que se lo coman todo, desde luego!

Se dirá que tenemos

en uno de los ojos mucha pena

y también en el otro, mucha pena

y en los dos, cuando miran, mucha pena...

Entonces... ¡Claro!... Entonces... ¡ni palabra!

César Vallejo, Poemas humanos (dins: Poemas en prosa. Poemas humanos. España, aparta de mí este cáliz, Editorial Losada, 2010).

Jo no esclafo la corol·la de miracles del món

Reus. Fotografia: Empar Sáez

JO NO ESCLAFO LA COROL·LA DE MIRACLES DEL MÓN

Jo no esclafo la corol·la de miracles del món

i no mato

amb la ment els misteris que trobo

pel camí

en flors, en ulls, sobre llavis o tombes.

La llum dels altres 

ofega l'embruix de l'impenetrable ocult

en abismes de foscor,

però jo,

jo, amb la meva llum, eixamplo el misteri

-i com la lluna, que amb els raigs blancs 

no minva, sinó que tremolosa

estén encara més els secrets de la nit,

així jo enriqueixo l'obscur horitzó

amb llargs tremolors de sagrat misteri

i tot allò incomprensible

es torna encara més incomprensible

sota els meus ulls,

-perquè jo estimo

flors i ulls i llavis i tombes.

Lucian Blaga, Els poemes de la llum

Traducció de Corina Oproae

Cafè Central & Llibres del Segle, 2016

***

EU NU STRIVESC COROLA DE MINUNI A LUMII

Eu nu strivesc corola de minuni a lumii

şi nu ucid

cu mintea tainele, ce le-ntâlnesc

în calea mea

în flori, în ochi, pe buze ori morminte.

Lumina altora

sugrumă vraja nepătrunsului ascuns

în adâncimi de întuneric,

dar eu,

eu cu lumina mea sporesc a lumii taină -

şi-ntocmai cum cu razele ei albe luna

nu micşorează, ci tremurătoare

măreşte şi mai tare taina nopţii,

aşa îmbogăţesc şi eu întunecata zare

cu largi fiori de sfânt mister

şi tot ce-i neînţeles

se schimbă-n neînţelesuri şi mai mari

sub ochii mei-

căci eu iubesc

şi flori şi ochi şi buze şi morminte.

Lucian Blaga, Poemele Luminii, 1919

EMET

Selfoss. Fotografia: Empar Sáez

EMET

Here we are for the last time face to face

thou and I, Book,

en pau descansa ara, i tu, lector,

no demanis res pus al seu cor cansat

que allò que pot donar-te, allò que et roba;

petits detalls entre l'esperit i la carn.

Perquè la literatura és una art

fosca de lladres que roben a lladres.

Sents la llum de la seva boca, unes veus

mortes eternament repetides

que es desprenen de vides passades,

com la teva aturades, com la teva perdudes?

Ah, sí, és clar, el real. Dins els ulls

i dins el cor, tan a prop i tan lentament

que basta estar-hi atent perquè segur

que algun sentit ha de tenir o algun sentiment.

Ho sé, també he anat a bars i a altres llocs

igualment reals. I he tingut

una vida o més. Però és hora que parlis

tu, llibre. Jo ja ho he dit.

Principalment per escrit però

ningú ni els consellers en les

assemblees ni els herois sota el cel

sap qui va rebre tal càrrega, si tu o si jo.

Per això, jo, Iehuda Loew ben Bezalel,

vaig gravar al meu front els caràcters

de la mort i de la veritat. Protegeix-los bé;

i protegeix-te'n, si pots.

Perquè és de nit i som tots sols nosaltres dos,

lectura i escriptura,

creador i creatura,

en la mateixa veu innombrable.

Manuel António Pina, Els llibres

Traducció de Gabriel de la S.T.Sampol

Cafè Central i Eumo Editorial, 2006

***

EMET

Here we are for the last time face to face

thou and I, book, 

descansa agora em paz, e tu, leitor, 

não peças mais ao seu cansado coração

do que ele pode dar-te, o que te rouba: 

pequenos detalhes entre o espírito e a carne.

Porque a literatura é uma arte

escura de ladrões que roubam a ladrões.

Ouves a luz da sua boca, vozes

mortas eternamente repetidas

desprendendo-se de passadas vidas,

como a tua paradas, como a tua perdidas?

Ah sim, claro, o real. Pelos olhos dentro

e pelo coração dentro, tão perto e tão lento

que basta estar atento que decerto

algum sentido há-de fazer ou algum sentimento.

Eu sei, também tenho ido a bares e outros lugares

igualmente reais. E tenho tido

uma vida ou mais. Mas é tempo de falares

tu, livro. Eu tenho dito.

Principalmente por escrito mas

ninguém nem os conselheiros nas

assembleias nem os heróis sob o céu

sabe quem recebeu tal carga, se tu se eu.

Por isso eu, Yehuda Loew ben Bezaiel,

gravei na tua fronte os caracteres

da morte e da verdade. Protege-os bem;

e protege-te deles, se puderes. 

Porque é de noite e estamos ambos sós, 

leitura e escritura, 

criador e criatura, 

na mesma inumerável voz.

Manuel António Pina, Os libros