A poc a poc

Reykjavík. Fotografia: Empar Saéz

A poc a poc,

a la cruïlla on s'encreuen

els somnis,

se't van morint el temps,

les roses del capvespre.

Josep Maria Fulquet, Natura d'infinit

Edicions 62, 2016

CRIPTA

Akureyri. Fotografia: Empar Saéz


CRIPTA

Nit sobre nit, blanca remor de silenci.

Hem caminat per un passadís estret fins arribar allà on el temps pretèrit resta immòbil. L'aurora, sensual, li ofereix el cos, però ell, amb l'índex als llavis, mira el crepuscle de rostre inacabat.

Lent esguard de dolor.

Rodolfo del Hoyo, Els dits de l'intèrpret

Edicions L'Esguard, 2003

ÀLBUM

Ràfels, Matarranya. Fotografia : Empar Sáez

ÀLBUM

No en tinc prou amb els mots per fixar el sentit

i traçar la línia entre el no-res

i la passió.

               Qui, doncs, m'ha de creure?

Ni tan sols qui en va decidir els tons

ja esvaïts, només jo que ara visc

de nou el moment que la imatge evoca:

cave i adobe els clots per als timons

i agraïsc a les mans l'escalfor de la terra,

regire les arrels, acaricie

els bulbs abandonats, peces d'un vell mosaic

on els anys han fixat memòria de mi.

Imagine? Potser sí. Qui podria,

si no, recordar el goig que, immòbil

encara habita els meus ulls?

                             Aleshores i ara

hi ha el vell garrofer sempre vigilant,

però hi sóc també la prova d'una absència:

cap llorer abriga ja els nius dels somnis,

amagatalls d'anhels entre les branques,

ni la pluja és capaç de dibuixar somriures.

Si oblidem per recordar, qui i on som?

D'on ens ve aquest desig irrefrenable 

de ser i perdre per tornar a ser?

Vicent Alonso, Vinces

Cafè Central /Eumo Editoral, 2016