 |
| Reykjavík. Fotografia: Empar Saéz
Tindrem temps d'anar ben lluny
de travessar les cruïlles, els mars, els núvols
d'habitar aquest món que va entre els nostres passos
d'un infinit secret a l'altre, podrem escoltar
el bellugueig dels cossos a través de la sorra;
tindrem el temps
de dir-nos-ho tot i de deixar d'estar espantats
per les nostres tendreses, les nostres caigudes comunes;
podrem escriure-ho tot
del pas del vent damunt els nostres rostres
aquests murmuris de l'univers, aquests esclats d'immensitat;
tindrem temps de trobar
un metre quadrat de terra i de viure-hi
el que se'ns escapa?
encara no ho sé.
Hélène Dorion, Un rostre recolzat contra el món
Traducció de Carles Duarte
Pagès editors, 2003
|
dissabte, 4 de novembre del 2017
Tindrem temps d'anar ben lluny
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Jo crec que no, amb l'excepció que confirma la regla. El suficient per a mi.
ResponEliminaGràcies, Helena, pel comentari.
ResponEliminaSalut,
empar