Tindrem temps d'anar ben lluny

Reykjavík. Fotografia: Empar Saéz

Tindrem temps d'anar ben lluny

de travessar les cruïlles, els mars, els núvols

d'habitar aquest món que va entre els nostres passos

d'un infinit secret a l'altre, podrem escoltar

el bellugueig dels cossos a través de la sorra;

tindrem el temps

de dir-nos-ho tot i de deixar d'estar espantats

per les nostres tendreses, les nostres caigudes comunes;

podrem escriure-ho tot

del pas del vent damunt els nostres rostres

aquests murmuris de l'univers, aquests esclats d'immensitat;

tindrem temps de trobar

un metre quadrat de terra i de viure-hi

el que se'ns escapa?

encara no ho sé.

Hélène Dorion, Un rostre recolzat contra el món

Traducció de Carles Duarte

Pagès editors, 2003

Plantaré el cos

Reykjavík. Fotografia: Empar Saéz

Plantaré el cos

 Plantaré el cos en una cala oscura.MONTSERRAT ABELLÓ

Plantaré el cos en una cala obscura,

sense onades ni vent que em seguin els flancs:

s'aturarà l'instant, retindré la paraula

al clos de les mans

mentre la nit s'adorm al ginestar

i cau sobre les pedres.

Retindré la paraula al meu mirall desert

per dir aquest no saber que esglaia

i desteixir-ne l'ombra.

Retindré la paraula entre els meus dits

perquè digui la llum que encén la vida.

Rosa Font, Em dic la veu

Llibres del Segle, 2017