 |
| Brioude. Fotografia: Empar Sáez
EL PRIMER AMOR
Cal envestir el vermell de dret, amb l'espasa. Fer-li mal. Recordar-li que tota la nostra vida depèn d'ell. Que som el brau i la capa.
Roig o vermell, què importa?
El vermell ho és fins a la bogeria.
Potser mirem el blau, però abracem sempre el vermell.
Poseu el vermell a la ferida perquè sagni.
El vermell no tolera cap altre color. Mata a qui intenta posar-se-li al davant, com els braus. El vermell és un brau. El brau és vermell.
El vermell és l'únic color que ens mira de cara; no de biaix, com el groc, ni amb els ulls baixos, com el lila.
La nostra esperança és vermella: hipòcrites quan diem que és verda!
Figureu-vos el vermell amb una espasa a la mà.
*
Vaig exhaurir el vermell en el meu primer amor.
14 de desembre del 1946
Josep Palau i Fabre, (de la sèrie "Teoria dels colors" dins: Poemes de l'alquimista)
|
dimecres, 19 d’abril del 2017
El primer amor
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
És preciós. Jo també el vaig exhaurir, el vermell. Cada dia que passa me n'adono més.
ResponEliminaLa suite de poemes "Teoria del colors" de Palau i Fabre és brutal; avantguarda, poesia i art!
ResponElimina