 |
| Brioude. Fotografia: Empar Sáez
EL PRIMER AMOR
Cal envestir el vermell de dret, amb l'espasa. Fer-li mal. Recordar-li que tota la nostra vida depèn d'ell. Que som el brau i la capa.
Roig o vermell, què importa?
El vermell ho és fins a la bogeria.
Potser mirem el blau, però abracem sempre el vermell.
Poseu el vermell a la ferida perquè sagni.
El vermell no tolera cap altre color. Mata a qui intenta posar-se-li al davant, com els braus. El vermell és un brau. El brau és vermell.
El vermell és l'únic color que ens mira de cara; no de biaix, com el groc, ni amb els ulls baixos, com el lila.
La nostra esperança és vermella: hipòcrites quan diem que és verda!
Figureu-vos el vermell amb una espasa a la mà.
*
Vaig exhaurir el vermell en el meu primer amor.
14 de desembre del 1946
Josep Palau i Fabre, (de la sèrie "Teoria dels colors" dins: Poemes de l'alquimista)
|
dimecres, 19 d’abril del 2017
El primer amor
diumenge, 9 d’abril del 2017
Sumas
 |
| Brioude. Fotografia: Empar Sáez
SUMAS
... caballo y caballero son ya dos animales
J. D. GARCÍA BACCA
Uno más uno, decimos. Y pensamos:
una manzana más una manzana,
un vaso más un vaso,
siempre cosas iguales.
Qué cambio cuando
uno más uno sea un puritano
más un gamelán,
un jazmín más un árabe,
una monja y un acantilado,
un canto y una máscara,
otra vez una guarnición y una doncella,
la esperanza de alguien
más el sueño de otro.
Ida Vitale, Reducción del infinito (Dins: Cerca de cien. Antología poètica. Visor libros, 2015)
|
divendres, 7 d’abril del 2017
La palabra infinito
 |
| Lo Puèi de Velai (Le Puy-en-Velay). Fotografia: Empar Sáez
LA PALABRA INFINITO
La palabra infinito es infinita,
la palabra misterio es misteriosa.
Ambas son infinitas, misteriosas.
Sílaba a sílaba intentas convocarlas
sin que una luz anuncie su dominio,
una sombra señale a qué distancia de ellas
está la opacidad en que te mueves.
Van a algún punto del resplandor y anidan,
cuando las dejas libres en el aire
esperando que un ala inexplicable
te lleve hasta su vuelo.
¿Es más que su sabor el gusto de la vida?
Ida Vitale, Procura de lo imposible (Dins: Cerca de cien. Antología poética. Visor libros, 2015)
|
dimecres, 5 d’abril del 2017
L'autòpsia
 |
| Brioude. Fotografia: Empar Sáez
L'AUTÒPSIA
De més a més, s'hi descobrí que l'or de l'arrel de l'olivera
havia gotejat damunt les fulles del seu cor.
I de tantes nits com havia vetllat, a tocar del canelobre,
esperant besllums d'alba, una cremada li
havia arrabassat les entranyes.
Una mica més avall de la pell, la blava línia de l'horitzó
dibuixada amb colors vius. I petjades freqüents
de color blau enmig de la sang.
Les veus dels ocells, que en hores d'extrema solitud havia
après, sembla que s'havien estès totes fins a un punt
que no fou possible que fes camí fins al fons de
tot el ganivet.
Prou bastà el propòsit per al Mal.
Que el trobà —és ben clar— en la posició esparverada de
l'innocent. Oberts amb arrogància els ulls i tot
el bosc agitant-se encara en la immaculada xarxa
de la retina.
En el cervell no res, llevat d'una remor de cel destruïda.
I només dins de la seva orella esquerra, una mica de fina
arena menuda, com si fos dins d'una conquilla, ço
que significa que moltes vegades havia caminat vora
la mar, ell tot sol, amb la pena de l'amor i el crit
del vent.
Quant a aquestes guspires de flama que remunten a la jovenesa,
mostren que cada volta que s'unia a una dona
havia caminat de debò moltes hores abans.
Tindrem fruits precoços, enguany.
Odisseas Elitis, Sis i un remordiments pel cel (dins: Set poetes neogrecs. Antologia. Edicions 62, 1988). Traducció de Carles Miralles.
|
Subscriure's a:
Missatges (Atom)