Observes el meu cos

Brioude. Fotografia: Empar Sáez

Observes el meu cos,

                                      cal·ligrafia oscil·lant

penjada entre la carn i la conquesta          de la terra.

Llegeixes la voluptuosa i perfumada

paraula des d’on neixo,

per l’ombra lleugera del traç.

Sota les fulles pàl·lides d’aquest

arbre em trobaràs,

amb els peus calçats en terra,

creixent amunt, cercant veus i vents.

Ajaguda damunt les formes

                                            sense vels

que albires, o com la dona nua que

transita fixament damunt les pàgines.

Empar Sáez, Quatre arbres

Viena edicions, 2016 

L'amor mateix

Brioude. Fotografia: Empar Sáez

L'amor mateix


La llum va entrar per la finestra,
directament del sol de les alçades,
i així, en la meva minsa habitació
es van capbussar els raigs de l'Amor.

En dolls de llum vaig veure clarament
la pols que gairebé mai no es percep
amb què l'Innombrable dóna
un nom per a algú com jo.

Provaré de dir una mica més:
l'Amor va seguir i va seguir
fins que arribà a una porta oberta  –
i l'Amor mateix
l'Amor mateix va desaparèixer. 

Ben atrafegats en la llum del sol
els flocs suraven i dansaven,
i jo giravoltava amb ells
en una tessitura sense forma.

Provaré de dir una mica més:
l'Amor va seguir i va seguir
fins que arribà a una porta oberta  –
i l'Amor mateix
l'Amor mateix va desaparèixer.

Llavors vaig tornar d'on havia estat.
La meva habitació semblava la mateixa –
però res no separava 
l'Innombrable del Nom.

Ben atrafegats en la llum del sol
els flocs suraven i dansaven,
i jo giravoltava amb ells
en una tessitura sense forma.

Provaré de dir una mica més:
l'Amor va seguir i va seguir
fins que arribà a una porta oberta  –
i l'Amor mateix
l'Amor mateix va desaparèixer.


Leonard Cohen
Versió d'Empar Sáez

La traducció al castellà, d'Alberto Manzano, la trobareu publicada al Libro del anhelo, Lumen 2006.

***


Love Itself


The light came through the window,
Straight from the sun above,
And so inside my little room
There plunged the rays of Love.

In streams of light I clearly saw
The dust you seldom see,
Out of which the Nameless makes
A Name for one like me.

I’ll try to say a little more:
Love went on and on
Until it reached an open door –
Then Love Itself
Love Itself was gone.

All busy in the sunlight
The flecks did float and dance,
And I was tumbled up with them
In formless circumstance.

I’ll try to say a little more:
Love went on and on
Until it reached an open door –
Then Love Itself
Love Itself was gone.

Then I came back from where I’d been.
My room, it looked the same –
But there was nothing left between
The Nameless and the Name.

All busy in the sunlight
The flecks did float and dance,
And I was tumbled up with them
In formless circumstance.

I’ll try to say a little more:
Love went on and on
Until it reached an open door –
Then Love itself,
Love Itself was gone.
Love Itself was gone.


Leonard Cohen, Book of Longing
McClelland and Stewart, 2006

Nadala

Terrassa. Fotografia: Empar Sáez

NADALA

PINTURA IMAGINÀRIA

A LA MANERA DE FRANCIS BACON

Merry Christmas

per als desarrelats de la vida

que miren, eixuts,

els aparadors de la venjança

i que, amb gest tràgic,

maleeixen

la hipocresia dels cors

i l'abús de la desesperança.

Merry Christmas

per als condemnats a passar gana

que veuen en l'extermini

la font del seu futur més amable

i que, amb plany feridor,

preguen per allunyar de la mort

la tropa de fills

i l'alegria de viure.

Josep-Ramon Bach, Caïm

Poesia 3i4, 2015

Més amunt que les flames

Brioude. Fotografia: Empar Sáez

El teu poema sorgí

de l'infern

un matí que els mots t'havien trobat

inerta

enmig d'una frase

un infern d'imatges

que furgaven la pols

dels forns

i les ànimes

sense empara

refugiades en el teu crani

fou després d'aquell viatge

que t'havia fet tornar

amb els ulls abrusats

de no haver vist res

res

sinó restes

tal com ho diem

d'una urna

que s'exposa

just el temps de recollir-nos

davant quatre palades de terra

perquè la vida arrela

fins i tot en terrenys

inhabitables

la vida és la vida

i aprenem a col·locar

Auschwitz o Birkenau

en un vers

com un baf

insuportable

no has de permetre al desesper

que dilati les cavitats

del teu cor

no estàs sola

al teu costat

hi ha un infant

que de vegades plora

amb tota l'ànima

i vols veure'l 

riure 

amb tota l'ànima

necessitem rialles

per atacar el matí

i refàs la teva joia

com si fessis gimnàstica

avançant la mà

cap a les branques del roser

del teu jardí

on una flor intenta fer

estiu

hi ha aquest infant

que no esperaves

arribat amb uns bronquis

massa estrets

per retenir la llum

(...)

Louise Dupré, Més amunt que les flames

Traducció de Lídia Anoll

Jardins de Samarcanda, 2016

***

Ton poème a surgi

de l’enfer

un matin où les mots t’avaient trouvée

inerte

au milieu d’une phrase

un enfer d’images

fouillant la poussière

des fourneaux

et les âmes

sans recours

réfugiées sous ton crâne

c’était après ce voyage

dont tu étais revenue

les yeux brûlés vifs

de n’avoir rien vu

rien

sinon des restes

comme on le dit

d’une urne

qu’on expose

le temps de se recueillir

devant quelques pelletées de terre

car la vie reprend

même sur des sols

inhabitables

la vie est la vie

et l’on apprend à placer

Auschwitz ou Birkenau

dans un vers

comme un souffle

insupportable

il ne faut pas que le désespoir

agrandisse les trous

de ton coeur

tu n'es pas seule

à côté de toi

il y a un enfant

qui parfois pleure

de toutes ses larmes

et tu veux le voir

rire

de toutes ses larmes

il faut des rires

pour entreprendre le matin

et tu refais ta joie

telle une gymnastique

en levant la main

vers les branches d'un érable

darrière la fenêtre

quand une hirondelle veut faire

le printemps

il y a cet enfant

que tu n'attendais pas

arrivé avec ses bronches

trop étroites

pour retenir la lumière

(...)

Louise Dupré, Plus haut que les flammes

Les Éditions du Noroît, 2010