No sóc pas jo qui pateix: és un altre

Tavertet. Fotografia: Empar Sáez

No sóc pas jo qui pateix: és un altre.

Jo no ho resistiria. El que ha passat,

Que ho cobreixin amb un llenç negre

I s'emportin els fanals...

                              Nit.


Anna Akhmàtova, Rèquiem 
Traducció de Maria-Mercè Marçal i Monika Zgustova

("Marina Tsvetàieva. Poema de la fi i altres poemes. Anna Akhmàtova. Rèquiem i altres poemes", Edicions Proa, 2004)

és que a vegades a un pescador

Tavertet. Fotografia: Empar Sáez

és que a vegades a un pescador
se li romp
el fil   i et quedes al fons de
la mar
amb l'ham clavat 
a les genives


Antònia Vicenç, Fred als ulls (Cafè Central/Eumo Editorial, 2015)

Desig

Barcelona. Fotografia: Empar Sáez

DESIG

Aprendre a delectar-se en l'escàs marge

de temps com si fos tot el temps del món.

No córrer mai. No tenir cap pressa.

Trobar el desig precís, l'acte precís,

el gest exacte per al minut breu

que resta abans de dir adéu. No dir 

adéu. Saber no anar-se'n mai. I ser-hi

per sempre.

Oriol Izquierdo, Moments feliços (Edicions 62, 2008)

Desolació

San Cristóbal de las Casas. Fotografia: Empar Sáez

Desolació

   (3)

Tot plegat una única agressió

total

       pertot

              i més

                     arreu

inscripcions obsessives

en inútils parets,

record d'amables penombres

perdudes.

(La llum calcina.)

És un temps que amb el temps

es va fent més hostil.

Els ulls segueixen

                    buscant algun consol.

Feliu Formosa, Centre de brevetat (Editorial Meteora, 2006)

M'empassaré l'anell de les paraules

San Cristóbal de las Casas. Fotografia: Empar Sáez

M'empassaré l'anell de les paraules

per blindar-me per dins

quan vingui el monstre.

Sé prou bé que és inútil.

El monstre és tan perfecte

que aconsegueix que el seu damnat l'estimi.

M'hi lliuro

com qui dóna a un vampir

un ram de sang,

la flor que li reserva.

Eduard Sanahuja, El llançador d'espases (2013, Pagès editors)