A l'estil d'Alberto Caeiro

Quintin, Bretanya. Fotografia: Empar Sáez

 

 

A l'estil d'Alberto Caeiro
 

Qui ho ha dit que haig de comprendre
les coses, diu el poeta.
Les coses passen perquè passen,
i l’amor també, igual que elles.
per què esbrinar principi i fi?
Cal resseguir sens treva algun camí,
no ens podem aturar al mig d’un bosc
i que vingui la nit a acompanyar-nos.
La lluna volta, minva, creix
i es fa rodona.
L’estiu que mor prepara un altre estiu.
El tren que marxa nord enllà
retorna sempre al punt de la partença.
Neixen les flors i l’endemà fineixen,
tornen a néixer perquè és bo que els cicles s’acompleixin.
I és bo que res sigui sempre igual
però que torni allò que és bo. 
Jo em reconec en el bé i en el mal, 
perquè tothom és així: igual, divers; astut, ingenu; 
covard, ardit; petit i gran; savi, ignorant; 
tendre i esquerp; bo i dolent.

Jo em reconec en cada petja humana. 


Quima Jaume, Pels camins remorosos de la mar (dins: Poesia Completa, Columna Edicions, 1993)