dissabte, 1 de novembre de 2014

Un somriure profund

Saint-Lizier. Fotografia: Empar Sáez


(...) Un somriure profund
m'alça per les aixelles, no toco de peus a terra; em fa vergonya
que algú em vegi caminar pel jardí com un ocell. Em fa vergonya
aquesta meva lleugeresa infantil. Llanço l'àncora aquí, a la finestra,
amb les pluges, amb el sol; encara no m'he atipat de mirar.


Iannis Ritsos, Crisòtemis (Dins: Tres poemes dramàtics)
Traducció de Joan Casas




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada