divendres, 16 de maig de 2014

Final de l'estiu

Mirepoix. Fotografia: Empar Sáez





FINAL DE L'ESTIU


Reitere les paraules,
en mi es desfan en síl·labes

que naufraguen,
de llavi a llavi,

inabastables com la carn
que crema el tacte i la mirada.

Reitere les paraules
com Orfeu reprèn els viatges

que fracassen.
Pas a pas, mot a mot,

va passant tota aquesta vida
que no pot contindre's en mi.

Tanta vida en el reduït món
d'arena que a diari s'esborra.

Per què moriré jo
si cada gra d'arena

edifica...?


Vicent Berenguer, La terra interior i altres poemes

1 comentari:

  1. Desencant. Això m'arriba a mi amb aquest poema. Lògic, evidentment. Cal no instal·lar-se en ell molt de temps... M'agraden aquests versos. I la foto, que, d'alguna manera, està connectada amb el to de la poesia.

    Vicent

    ResponElimina